jueves, 24 de julio de 2014

Que ens ve l'Agost!

Ja pràcticament tancant el Juliol, aquests dies toca passar-ho bé a les festes de Daimús amb les diverses orquestres que organitza l’ajuntament i els festers. També acabar amb els campionats de futbet, l’últim a Agullent.

Aquesta setmana hem anat la XeKeTú a tocar a Cabezuelas, una població molt menuda propera a la central de Cofrents on sols hi habiten en hivern 30 persones. El poble hem va parèixer molt curiós ja que en uns 200 metres tenies tot el municipi i per més que hi mires al voltant sols veus que arbres.

martes, 22 de julio de 2014

Últims caps de semana de Juliol

Ja acabat aquest cap de setmana ple de bons moments ara toca passar uns dies a Agullent. Avui he vingut per a entregar uns papers per al batxiller i el dia 24 també tinc que estar al poble perquè tinc dentista.
Aquests dies fa una calor per a quedar-se en casa amb el airet anar a la piscina per a combatre-la. Aquestes temperatures es sofreixen mes al poble!
Primer unes fotos del divendres a les 24h d’Ontinyent on vam tocar la XeKeTú al velòdrom.

Desprès el dissabte i el diumenge el vaig passar amb el meu cosí Adam al apartament de Daimús.


I finalment ahir dilluns, a la localitat de Lorxa, vam tocar un ratet fent companyia als festers del poble.

jueves, 17 de julio de 2014

Últims dies per Agullent

Abans de començar aquest cap de setmana amb la batucada XeKeTú i ja casi que definitivament anar-me’n a Daimús a passar tot el que queda d’estiu ahir vaig passar altre ratet amb alguns companys de classe a la piscina del meu amic Alfonso...



martes, 15 de julio de 2014

Començem l'estiu!

Ja puc dir que soc lliure per a tot el que queda d’estiu! Ahir em van donar els resultats de la recuperació que n’ hi vaig fer. Jo hi vaig anar amb molta por al cos ja que l’examen em va eixir un poc mal. Total, que finalment al bolletí tindre un 6 en valencià que encara que no es molt bona, val per a passar net i incrementar la mitja global.
El dia 26 del mes passat em van posar els brackets. Els primers tres dies va ser un poc molest el fet de menjar , poc  a poc  vaig anar acomodant-me als ferrets. Hui en dia moltes persones i sobretot jovens en porten un d’aquests, ja siga per 1,2,3 anys... S’ha convertit pràcticament en un element més del cos.

I també vaig passar el dia 11 un molt bon dia amb els amics al meu apartament a Daimús :